Index

Proverbes : tanana

Proverbe 1Adala nomen-tanan' ondry: na hosoloana hofany aza tsy mety. [1.1 #21]
Zaza nomen-tanan' ondry ka na soloana hofany aza tsy mety. [2.558]
Zaza nomen-tanan’ ondry: raha soloan-kofany aza tsy mety. [2.415 #1553, 2.653 #3780]
Interprétation malgacheEnti-milaza ireo miraikitra amin' ny tiany na ny heviny ka tsy azo ahodin-doha na zavatra tsara sy marina aza no atolotra azy. [1.1 #21]
Traduction françaiseEnfant auquel on a donné une patte de mouton : si on lui donne la queue à la place de la patte, il ne veut pas. [2.415 #1553]
Interprétation françaiseL' enfant ne connaît pas ses intérêts, mais cherche ce qui l' amuse : la queue vaut mieux que la patte. Sens plus général : préférer une chose insignifiante à une autre qui a de la valeur. [2.415 #1553]

Proverbe 2Ampanga diso an' Andringitra : herintaona ngarangidina ka tovon-tanana ihany. [2.558]
Ampanga diso an’ Andringitra: herintao-ngarangidina, ka tovo-tanana ihany. [2.653]

Proverbe 3Angady tokana an-tanana, ka raha tapaka tsy misy hanakambanana azy. [2.558]
Angady tokana : ka raha tapaka, tsy misy tohiny. [2.165 #1863, 2.415 #899]
Angady tokana: raha tapaka tsy misy hanakambana azy indray. [2.165 #1857]
Traduction françaiseUne bêche unique: une fois cassée, il n' y en a pas d' autre pour la remplacer. [2.165]
Une bêche unique: une fois cassée, on n' en a plus d' autre. [2.165]
Une seule bêche : quand elle est cassée, on n' en a pas d' autre. [2.415 #899]
Interprétation françaiseSe disait de l' enfant unique. [2.415 #899]

Proverbe 4Ary tongotra aman-tanana. [2.415 #1490]
Traduction françaiseEnfant qui a les pieds et les mains formés : il court çà et là. [2.415]

Proverbe 5Ataovy fihavanam-bava sy tanana: koa raha marary ny tanana, dia mitsoka ny vava, ary marary ny vava dia misafo ny tanana. [2.165]
Ataovy fihavanam-bava sy tanana : raha marary ny tanana, dia mitsoka ny vava; ary raha marary ny vava, dia misafo ny tanana. [2.653 #304, 2.415]
Fihavanam-bava sy tanana : raha marary ny tanana, mitsoka ny vava ; ary raha marary ny vava, misafo ny tanana. [2.974]
Traduction françaiseImitez l' union de la bouche et de la main : si la main est malade, la bouche souffle dessus, et si la bouche est malade, la main la caresse. [2.415 #5165]
Que vos rapports d'amitié soient comme les rapports de la bouche et de la main: quand la main a mal, la bouche souffle dessus; et quand la bouche a mal, c' est la main qui la frotte. [2.165]
S’aimer comme la bouche et la main : si la main souffre, la bouche souffle dessus ; et si la bouche a mal, c’est la main qui la panse. [2.974 #6]
Interprétation françaiseSe disait de l'accord et du secours mutuel. [2.415 #5165]

Proverbe 6Aza dia atao fatra-pandefitra toy ny mpivaro-tantely : ny tompony indray no milela-tanana. [2.653 #376]
Aza dia fatra-pandefitra toy ny mpivaro-tantely, ka ny tompony indray no milela-tanana. [2.165 #654]
Aza dia fatra-pandefitra, toy ny mpivaro-tantely : ny tompony indray no milela-tanana. [2.558]
Traduction françaiseIl ne faut pas être trop dur à soi-même comme les marchands de miel qui, eux-mêmes, se contentent de se lécher les mains. [2.165]
Interprétation françaiseAprès avoir servi le client, ils pourraient en manger à la cuiller. [2.165]

Proverbe 7Aza kilonga mahay lapa: mivoaka, manao halalaka; miditra, manao tsy ho tery. [2.653 #391, 2.415]
Aza kilonga mahay lapa : mivoaka, manao halalaka, miditra, manao tsy ho tery tongotra aman-tanana. [2.558]
Traduction françaiseNe soyez pas comme les jeunes familiers du palais : quand ils sortent ils veulent être au large et quand ils rentrent ils ne veulent pas être à l' étroit. [2.415 #1557]
Interprétation françaiseCe proverbe se disait de la fierté de ces jeunes gens. [2.415 #1557]

Proverbe 8Aza lalin-kevitra toy ny tsiboboka : lany ny androa-tokon-tsaina vao hary tongotra aman-tanana. [2.558]
Aza lalin-kevitra, toy ny tsiboboka : lany ny an-droatokon-tsaina vao maniry tongotra. [2.653 #392]

Proverbe 9Aza manao foza kely anaty lavaka : Halorina tsy azo, topazan-drano tsy mety mivoaka, fa ao anaty lavaka ihany no manaingainga tanana. [2.558]
Aza manao foza kely anaty lavaka : halorina tsy azo ; topazan-drano tsy mety mivoaka ; fa ao anaty lavaka ihany no manaingainga tanana, ka mety aminao va aho ? [2.415 #1755]
Aza manao foza kely anaty lavaka : halorina, tsy azo; topazan-drano, tsy mety mivoaka ; fa ao anaty lavaka ihany no maninganinga tanana; ka mety aminao va aho ? [2.653]
Foza kely anaty lavaka : halorina, tsy azo ; topazan-drano, tsy mety mivoaka ; fa ao anatiny ihany no manaingainga. [2.415 #3676]
Traduction françaiseNe faites pas comme le petit crabe dans un trou : si on enfonce le bras, on ne l' attrape pas ; si on lui jette de l' eau, il ne veut pas sortir mais il se contente de lever ses pattes dans son trou et feint de demander : est-ce que je vous conviens? [2.415 #1755]
Petit crabe dans un trou : avec la main on ne l' atteint pas ; si on lui jette de l' eau il ne veut pas sortir ; mais il reste blotti au fond. [2.415 #3676]
Interprétation françaiseSe disait des femmes ou filles qui se faisaient désirer. [2.415 #1755]
Se disait des gens qui restent blottis chez eux, au lieu d' aller avec les autres et de prendre part aux travaux communs ; se disait aussi des jeunes filles qui ne répondaient pas aux avances qui leurs étaient faites. [2.415 #3676]

Proverbe 10Aza manao mpivaro-tantely hianao : ny anao ihany no ilelafanao tanana. [2.415 #3835]
Traduction françaiseNe faites pas comme le marchand de miel, ne faisant que vous lécher les doigts avec ce qui vous appartient. [2.415 #3835]
Interprétation françaiseSe disait des gens qui ne profitent pas de leurs biens. [2.415 #3835]

Proverbe 11Aza manao toy Itsimadilo manaraka mpandranto, ka ny an-tanana ihany no manaraka. [2.415 #2693]
Aza manao toy ny tsimadilo manaraka mpandranto, ka ny an-tanana hiany no manaraka. [2.653]
Aza manao Tsimadilo manara-mpandranto. [2.415 #4368, 2.165]
Tsimadilo manaraka mpandranto, ka ny an-tanana no manaraka. [2.558]
Tsimadilo manaraka ny mpandranto, ka ny an-tanana no manaraka. [2.165 #1176]
Tsy mety raha manao Tsimadilo manaraka mpandranto : ny an-tanana indray no manaraka. [2.415 #2693, 2.653]
Traduction françaiseNe faites pas comme Tsimadilo suivant un marchand pour faire fortune au loin : ce qu' il avait lui glisse des mains. [2.415 #2693]
Ne faites pas comme un Tsimadilo qui suit un marchand. [2.415 #4368]
Ne faites pas comme un Tsimadilo suivant un marchand. [2.165]
Un Tsimadilo suivant un marchand, il perd bientôt ce qu' il avait. [2.165]
Interprétation françaiseLa légende rapporte que Tsimadilo se mit à la suite d' un commerçant pour faire fortune ; il perdit ce qu' il avait, ne rencontra pas la fortune qu' il cherchait, et mourut en route. Ce proverbe se disait des choses de longue durée et incertaines. [2.415 #2693]
Les gens du clan Tsimadilo étaient réputés pour être des commerçants très malchanceux. [2.165]
On disait que les Tsimadilo étaient malheureux dans le commerce. [2.415 #4368]

Proverbe 12Aza mitarain-tanana ompaka. [2.653 #656, 2.974 #186]
Mitarain-tanana ompaka. [2.415 #3708]
Traduction françaiseNe pas gémir sur les écorchures de ses mains. [2.974 #186]
Se plaindre des ampoules qu' on a aux mains. [2.415 #3708]
Interprétation françaiseCette expression signifiait : demander une plus grande récompense pour le travail fait ; elle se disait aussi des gens qui demandent à se retirer d'un travail. . [2.415 #3708]

Proverbe 13Aza zatra ny lava tanana fandrao tsy mba manana hampirimina. [2.558]

Proverbe 14Benalika no miongo-kerana ka Isambiranto no miempa-tanana. [2.558]
Benalika no niongo-kerana, ka Isamboranto no miempa-tanana. [2.165]
Benalika no niongo-kerana, koa Sambiranto no tapa-tanana. [2.415 #3838, 2.653 #756]
Traduction françaiseC' est Benalika qui a arraché les joncs et c' est Sambiranto qui a eu les mains coupées. [2.415 #3838]
Les gens de Benalika arrachent des joncs mais ce sont ceux d' Isamboranto qui ont mal aux mains. [2.165]
Interprétation françaisePayer pour un autre. [2.415 #3838]

Proverbe 15Bibilava vonoina, ka tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, tsy vava hiteny, fa todin' aina no andrasana. [2.558]
Bibilava vonono : tsy manan-tanana hamaly izy, fa Andriamanitra no andrasana. [2.415 #22]
Bibilava vonono : tsy manan-tanan-kamaly, tsy manan-tongotra hitsipaka, tsy manam-bava hivalo, fa todin' aina no andrasana. [2.415 #22, 2.653 #769]
Bibilava vonono, tsy tanana hamely, tsy tongotra hitsipaka fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tanan-kandrangotra na tongotra hitsipaka, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Interprétation malgacheEntimilaza ny fisian' ny tody, na koa ny fomban' Andriamanitra an' ireo malemy sy osa, izay tsy manan-kanoherana ireo mpanao tsindry hazo lena na kely tsy mba mamindro. [1.1]
Enti-milaza ny olona osa na madinika na mahantra izay tsy mba afaka hamaly amin' ny herin' ny tenany raha misy mamely azy fa Andriamanitra no antenainy hamaly izay mampahory azy. [1.1]
Marina ka mamaly ny ratsy sy ny tsara. [1.1]
Traduction françaiseUn serpent qu' on tue : il n' a pas de mains pour se défendre, mais il compte sur Dieu. [2.415 #22]
Interprétation françaiseCe proverbe s' appliquait aux petits et aux faibles qui souffrent des oppressions : ils attendent que Dieu leur fasse justice. [2.415 #22]

Proverbe 16Boka homan-jabora ka ny tanany no mandina aloha. [2.558]
Boka homan-jabora : ny tanany no mihosina aloha. [2.415 #1947, 2.653 #773]
Traduction françaiseLépreux qui mange de la graisse : sa main est toute salie avant qu' il ait pu en manger un peu. [2.415 #1947]
Interprétation françaiseAllusion à ce qu'il n' a plus de doigts. [2.415 #1947]

Proverbe 17Boka nandray tanana, ka ny fanahy misy ihany fa ny tanan-kandray no tsy misy. [2.558]
Boka nandray tanana : ny fanahy misy ihany, fa ny tanan-kandray no tsy misy. [2.415 #1981, 2.653]
Traduction françaiseLépreux qui veut donner une poignée de mains : ce n' est pas l' intention qui lui manque, c' est la main. [2.415 #1981]
Interprétation françaiseSe disait des gens de bonne volonté, mais sans moyens. [2.415 #1981]

Proverbe 18Boka nangala-pary, ka ny fary tsy azo, ary ny tanana feno lay. [2.165]
Boka nangala-pary ka ny fary tsy azo fa ny lay no nanenika. [2.558 #935]
Boka nangala-pary : ny fary tsy azo ho an' ny tena, ny tanana feno lay. [2.415 #1984]
Boka nangala-pary: ny fary tsy azo, ny tanana feno lay. [2.653 #807]
Traduction françaiseLépreux qui a volé une canne à sucre : il ne peut pas saisir la canne et il a la main pleine de ses piquants. [2.415 #1984]
Un lépreux qui voulait voler de la canne à sucre: il n' a pas pu avoir la canne, mais il a eu les mains pleines de piquants. [2.165]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui étaient punis de leurs mauvaises actions. [2.415]

Proverbe 19Dian-dambo, ka izay alehan-tanany no alehan-tongony. [2.415 #1501, 2.165]
Dian' omby ka ny alehan-tanany no alehan-tongony. [2.558]
Traduction françaiseLa marche d' un sanglier: où passent ses pieds de devant, passent aussi ses pieds de derrière. [2.165]
Marche de sanglier : où les pieds de devant passent, les pieds de derrière passent aussi. [2.415 #1501]
Interprétation françaiseCe que les parents font, les enfants le font aussi. [2.165]
Tel père tel fils. [2.415 #956]

Proverbe 20E! Andriamanitra nahary tongotra aman-tanana. [2.415 #25]
Zanahary nahary tongotra aman-tanana. [2.415 #25]
Traduction françaiseÔ Dieu qui nous avez créés, pieds et mains. [2.415]

Proverbe 21Fakana amboan-tSakalava: tanana amy ny vavany ihany vao mety mihinana. [2.653]
Fakana amboan-tSakalava : tanana amin' ny vavany ihany vao mihinana. [2.558]

Proverbe 22Fanambadian' Imanontalahy: ariary no vodiondry, ka voamena no fahatelon-tanana. [2.653]
Fanambadian' Imanontalay : ariary no vodiondry, ka voamena no fahatelon-tanana. [2.415 #1369, 2.558]
Traduction françaiseMariage d' Imanontalay : il a donné cinq francs comme présent de noces à ses beaux-parents, et il n' a plus que quatre sous pour donner à sa femme au jour du divorce pour la payer du tiers des biens mis en commun. [2.415 #1369]
Interprétation françaiseAu jour du divorce, la femme répudiée devait recevoir le tiers des biens mis en commun, mais parfois il ne restait rien ou presque rien ; le sens général est : tel commence bien qui finit mal. [2.415 #1369]

Proverbe 23Hady voanjo ny fanompoana, ka tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany koa hohazan-tanana, hamenoana ny harona. [2.415 #373]
Tahaka ny hadi-voanjo ny fanompoana: ka tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany hohazan-tanana koa mba hamenoana ny harona. [2.165 #1527]
Traduction françaiseLa corvée est comme la récolte des arachides: on ne met pas dans la corbeille seulement celles qui tiennent encore à la tige, mais aussi celles qui sont tombées à terre et qui doivent être ramassées à la main afin de remplir la corbeille. [2.165]
La corvée est comme les arachides qu' on arrache de la terre : on ne met pas seulement dans le panier ce qui vient avec la tige, mais les mains fouillent dans la terre et cherchent ce qui reste afin de remplir le panier. [2.415 #373]
Interprétation françaiseCe proverbe disait les recherches scrupuleuses qui étaient faites pour remplir le nombre des escouades destinées à la corvée. [2.415 #373]

Proverbe 24Hanetsa ka mandrora tanana. [2.653 #1026, 2.558]

Proverbe 25Hianao toy ny lafa mihazona ny raty, ary soroka isavilian’ ny sandry. [2.415 #813, 2.653 #1066]
Hianao toy ny lafa mihazona ny raty ary soroka isavilian' ny tanana. [2.558]
Traduction françaiseVous êtes comme le filament qui retient l' écorce de bananier, et l'épaule où les bras sont accrochés. [2.415 #813]
Interprétation françaiseParoles dites aux protecteurs. [2.415 #808]

Proverbe 26Isambilo no miavon-karena, ka Renisabotsy no marary tanana. [2.415 #1282, 2.653]
Isambilo no miongo-kerana ka Renisabotsy no marary tanana. [2.558]
Traduction françaiseC' est Isambilo qui devient fier et ne veut plus travailler de ses mains parce qu' il se croit riche, et c' est Renisabotsy sa femme qui prétend avoir mal à la main. [2.415 #1282]
Interprétation françaiseSe disait des ménages de paresseux ; sens plus général : à chef paresseux, inférieurs paresseux. [2.415 #1282]

Proverbe 27Izaho mandoa haba an-tanana sy kavina an-tsofina ! [2.415 #2433]
Traduction françaiseIl faut que je donne bracelets et boucles d' oreille ! [2.415 #2433]
Interprétation françaiseLe sens est : je suis obligé de payer tout. [2.415 #2433]

Proverbe 28Izay mahay manana dia manana indroa, fa izay tsy mahay manana, dia foan-tanana. [2.415]
Izay mahay manana dia manan-droa, fa izay tsy mahay manana, dia foana avokoa. [2.415]
Izay mahay manana dia manan-droa; fa raha tsy mahay manana dia foana avokoa. [2.653 #1185]
Izay mahay manana, manan-droa; fa raha tsy mahay manana, ny tanan-droa foana avokoa. [2.165 #754]
Izay mahay manana, manan-droa, fa raha tsy mahay manana, votso-droa. [2.558 #1497]
Raha mahay manana, manan-droa; fa raha tsy mahay manana, votso-droa. [1.1]
Raha mahay manan-droa, fa raha tsy mahay foan-tanan-droa. [2.558]
Interprétation malgacheEnti-mampitandrina an' ireo be faniriana loatra ta hahazo betsaka amin' izay ataony nefa mety tsy hahazo na iray amin' iteo aza. [1.1]
Enti-milaza olona be famaritra loatra ka mety hahazo betsaka na tsy hahazo na inona na inona akory. [1.1]
Traduction françaiseCeux qui savent tirer parti de ce qu' ils ont le possèdent à double, mais ceux qui ne le savent pas perdent bientôt tout. [2.165]
Savoir garder ce qu' on a et en profiter, c' est le posséder deux fois ; ne pas savoir, c' est le posséder inutilement. [2.415 #2191]

Proverbe 29Izay manan-dity mahazo vorona. [2.415 #1633, 2.653]
Izay manan-dity, mahazo vorona, ny tsy manan-katao milalao tanana. [2.558]
Traduction françaiseCelui qui a de la glu attrape les oiseaux. [2.415 #1633]
Quiconque a de la glu est en état de prendre des oiseaux. [2.974 #323]
Interprétation françaiseEn y mettant les moyens, on arrive au but que l' on poursuit ; se disait de la recherche d'une épouse. [2.415 #1633]

Proverbe 30Izay mitsingina no avo tehezana ary izay be fandraoka no be tonon-tanana. [2.415 #1634, 2.653 #1198, 2.558]
Traduction françaiseCelui qui fait le délicat a la taille fine, et celui qui travaille à ramasser à pleines mains a les noeuds des doigts très gros. [2.415]

Proverbe 31Kapoka alikan-dRainibelanonana : voa ny tongony, voa ny tanany. [2.558]

Proverbe 32Latsa-bato an-tanana. [2.415 #2712]
Traduction françaiseCelui qui perd un bien acquis, est comme celui qui laisse échapper la pierre qu' il tenait dans la main. [2.415 #2712]

Proverbe 33Lehibe nangataka : ny miloa-bava mora ihany, fa ny mamerin-tanana tsy mahazo no henatra. [2.653]
Lehibe no mangataka : ny miloa-bava mora ihany fa ny mamerin-tanana no tsy toha. [2.558]

Proverbe 34May volon-tanana, ohatra ny mpisorona afo. [2.653]
May volon-tanana sahala amin' ny mpisoron' afo. [2.558]

Proverbe 35Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amy ny elnkela-tanana; hazonina moramora, lany mitsika. [2.653 #1475]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy, miporiatra amin' ny elakela-tanana ; hazonina moramora, lany mitsika. [2.415 #293]
Mamia fotaka malemy : giazana mafy miporitsaka, tazonina mora lany mitsika. [2.558 #1950]
Traduction françaiseSerrer dans les mains de la vase coulante : si on la serre fortement, elle s' échappe par les intervalles des doigts ; si on la retient mollement, elle s' en va tout entière goutte à goutte. [2.415 #293]
Interprétation françaiseLe gouvernement des hommes est difficile : il faut éviter les excès de sévérité et de faiblesse. [2.415 #293]

Proverbe 36Mandray tsy mahazo menatry ny tanana, mitsaha-tsy voky menatry ny vava. [2.558]
Mandray tsy mahazo, menatry ny tanana; mitsako tsy voky, menatry ny vava. [2.415 #6451, 2.653 #1594]
Traduction françaiseCelui qui tend la main sans recevoir, est tout confus à cause de sa main ; celui qui mâche et n' est point rassasié, est tout confus à cause de sa bouche. [2.415 #6451]
Interprétation françaiseLa honte vient à la suite d'un projet qui n' a pas réussi. [2.415 #6451]

Proverbe 37Mandrohy moka, mamatotra aloy : ary tongotra aman-tanana fa tsy misy tena hodidiana. [2.415]
Mandrohy moka, mamatotra aloy: ary tongotra aman-tanana, kanefa tsy misy tena hodidiana. [2.653 #1596, 2.165]
Mandrohy moka, mamatotra aloy, àry tongotra, fa tsy misy tena hodidiana. [2.558 #140]
Traduction françaiseAttacher un moustique, lier un moucheron: les deux ont bien des pieds et des mains (les pattes) mais n' ont pas de corps à découper. [2.165]
Garrotter des moustiques, attacher des moucherons, c' est butin de pattes et d' ailes, mais de substance à partager, point. [2.415]
Interprétation françaiseIl n' y rien à prendre, ce n' est pas comme un bœuf (que l' on attache pour le tuer). [2.165]
Se disait des poursuites engagées contre des gens qui n' ont rien : on en est pour les frais. [2.415 #3353]

Proverbe 38Miroborobo ny afo tsy mba mamindro, ka lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.415 #3273, 2.653 #1821]
Miroborobo ny afo tsy mba namindro, fa efa lany ny kitay vao mamihin-tanana. [2.558]
Traduction françaiseQuand le feu flambe on ne se chauffe pas, et quand il est consumé on se met à joindre les mains et croiser les doigts pour se chauffer. [2.415 #3273]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui manquent l' occasion. in conduit l' eau sur un versant, choses qui se perdent en route, des de l' argent en litige qui est absorbé. [2.415 #3273]

Proverbe 39Misalasala hoatry ny mitoetra amin-drenikely : manoza tanana, mandany rano ; mitoetra amin' izao, zaza veta. [2.415 #5812]
Misalasala, ohatra ny mitoetra amin-drenikely : manoza tanana, mandany rano; mitoetra amin’ izao, zaza veta. [2.653]
Misalasala ohatra ny mitoetra amin-drenikely : mioza tanana lazaina ho mandany rano, mitoetra amin' izao, lazaina ho voretra. [2.558]
Traduction françaiseÊtre dans l'embarras, comme l' enfant qui habite avec sa marâtre : s'il se lave les mains, elle dit qu' il gaspille l' eau ; s' il reste sans se laver, elle dit que c' est un enfant malpropre. [2.415 #5812]
Interprétation françaiseSe disait des gens toujours blâmés, quoi qu' ils fassent. [2.415 #5812]

Proverbe 40Mitomboa tanana, mitomboa tongotra, mitomboa an-tsakany, mitomboa an-davany. [2.415 #4150]
Traduction françaiseCroissez aux mains et aux pieds, en largeur et en longueur, que tout vous réussisse. [2.415 #4150]
Interprétation françaiseSouhait fait par le marchand à celui qui lui achetait un esclave ou un animal. [2.415 #4150]

Proverbe 41Moana no tezitra ka sady mikapakapa ny tanana no midiridiry ny maso ary ny vava mikiakiaka dia manginy ihany. [2.558]

Proverbe 42Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ary ny mpandeha maro mpanao be hariva? [2.558]
Moa ny somisi-tanana dia mpanokona ? Moa ny mpandeha maromaro dia mpanao behariva ? [2.415 #1667, 2.653 #1931]
Traduction françaiseEst-on cuisinier, parce qu'on a la peau des mains qui s' écaille et se soulève? appartient-on à une bande de détrousseurs de nuit, parce qu' on va en bandes nombreuses? [2.415 #1667]
Interprétation françaiseIl ne faut pas se fier aux apparences. [2.415 #1668]

Proverbe 43Mpivaro-tantely : nilela-tanana, mpandrafitra : nindran-tseza, ka voatondro molotra akaiky. [2.558]

Proverbe 44Na be aza ny tetika, ny an-tanana indray ve no hariana. [2.558]

Proverbe 45Nahoana no hilomano ka mandrora tanana? [2.415 #2096, 2.653 #2044]
Nahoana no hilomano ka no mandrora tanana ? [2.558]
Traduction françaisePourquoi cracher dans ses mains quand on va nager ? [2.415 #2096]
Interprétation françaiseC'est bien inutile. [2.415 #2096]

Proverbe 46Natao ihany ny sikidy an-tanana, fa raha noana natakalo mangahazo. [2.415 #132, 2.653, 2.558]
Traduction françaiseOn s' était bien promis de garder au bras ce que le devin avait commandé de porter, mais quand on a faim on le change pour du manioc. [2.415 #132]
Interprétation françaiseNécessité n' a pas de loi. [2.415 #132]

Proverbe 47Na very fanahy mbola velona aza, tsy hihetsika ve ny tanana! [2.558]

Proverbe 48Ny iray manampo fehin-tongotra, ny iray manampo fehin-tanana. [2.415 #2451]
Traduction françaiseL' une désire et espère des anneaux pour les pieds, l'autre des bracelets. [2.415]
Interprétation françaiseL' une veut une chose, l'autre me autre. [2.415]

Proverbe 49Ny lambolamboin' ny vava tsy araka ny tanana. [2.558]

Proverbe 50Ny lasa tsy azo tanana, fa aoka ny teraka no hobabena. [2.415 #2775, 2.653 #2300, 2.558]
Traduction françaiseLes morts qui sont partis, on ne peut plus les retenir, mais il faut porter sur le dos ceux qui naissent. [2.415 #2775]

Proverbe 51Ombalahy tanimanga: mitrena soloan' ny vava, misoitra soloan' ny tanana. [2.558]

Proverbe 52Rafotsibe tia zafy : "Inty ny sotro ho anao ; fa aoka aho hangaron-tanana". [2.653]
Rafotsibe tia zafy : inty ny sotro ho anao fa aoka aho hangaro-tanana. [2.558]
Tahaky ny ataon-dRafotsibe tia zafy hoe : inty ny sotro ho anao anaka, fa aoka aho hangaron-tanana. [2.415 #1935]
Traduction françaiseC' est comme la vieille qui aime tendrement son petit-fils : prends la cuiller mon enfant, dit-elle, et moi je me servirai de mes mains pour manger. [2.415 #1935]
Interprétation françaiseSe disait des grands-parents qui traitaient trop bien leurs petits-enfants. [2.415 #1935]

Proverbe 53Raha hihavana aminay aza milela-tanana. [2.558]
Raha mihavana aminay, aza milela-tanana. [2.165]
Traduction françaiseLa terre est la première femme du Créateur: elle amasse les vivants et entoure les morts. Si vous voulez être de nos amis, ne vous léchez pas les mains. [2.165]
Interprétation françaiseAllusion à la polygamie: la première femme avait le soin des biens et cherchait à augmenter la fortune de la famille. [2.165]

Proverbe 54Raha manao ka tsy ambinina, ampisambory fa havana ory; fa raha miraviravy tanana tsy miasa, avelao hivarina amin-tany. [2.165 #667]
Raha manao ka tsy ambininy, omeo fa hava-malahelo, fa raha miraviravy tanana tsy manao, avelao hivarina aman-tany. [2.415 #3967]
Raha manao ka tsy ambininy, omeo fa hava-malahelo ; fa raha miraviravy tanan-tsy manao, avelao hivarina aman-tany. [2.653 #2688, 2.974]
Raha manao tsy ambinina, ampisambory fa havana ory; fa raha miraviravy tanan-tsy manao, avelao hivarina aman-tany. [1.1]
Interprétation malgacheEnti-milaza fa izay miezaka – na tsy ambinina aza – dia mendrika ny hampiana, fa izay mitomoemoe-poana kosa, tsy tokony hokarakaraina. [1.1]
Traduction françaiseLe travailleur qui n' a pas de chance doit être secouru, car c' est un parent malheureux ; mais le paresseux, il faut le laisser enterrer sans linceul de soie. [2.415 #3967]
Si le succès ne couronne pas ses efforts, aidez-le, car c’est un frère qui souffre ; mais s’il laisse pendre ses mains dans l’inaction, laissez-le choir. [2.974 #191]
Si quelqu' un travaille, mais sans profit, prêtez-lui, car c' est un malheureux; mais s' il se croise les bras sans rien faire, laissez-le souffrir. [2.165 #667]

Proverbe 55Raha mitsirika ny tapany, mahalava tenda, raha mizara kely mahafohy tanana. [2.558]
Raha mitsirika ny tapany, mahalava tenda : raha mizara ny kely, mahafohy tanana. [2.415 #2556, 2.653 #2698]
Traduction françaiseRegarder dans un récipient à moitié plein, cela allonge le cou ; partager le peu qu' on a, raccourcit les mains. [2.415 #2556]
Interprétation françaiseOn attend vainement quelque chose des pauvres, ils n'ouvrent pas facilement la main car ils n'ont rien. [2.415 #2556]

Proverbe 56Saka lava tanana. [2.415 #4319]
Traduction françaiseLe voleur est un chat à longues griffes. [2.415 #4319]

Proverbe 57Sola tojo henatra, ka ny tanana no ampifamihinana, fa ny volo ho safoina tsy misy. [2.558]

Proverbe 58Tahaka ny hady voanjo ny fanompoana : tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amy ny tany hohazan-tanana, mba hamenoana ny harona. [2.653]
Tahaka ny hady voanjo ny fanompoana : tsy ny momba ny tahony ihany no atao an-karona, fa ny mipetraka amin' ny tany koa hohazan-tanana. [2.558]

Proverbe 59Tanala mivaro-tantely, ka ny tompony indray no milela-tanana. [2.415 #3875]
Traduction françaiseHabitant de la forêt qui vend son miel : il ne peut que se lécher les doigts de ce qui est son bien. [2.415 #3875]
Interprétation françaiseSe disait des gens qui ne veulent pas dépenser, et qui ainsi ne profitent pas de leurs biens. [2.415 #3875]

Proverbe 60Tanana eo an-jorony efatra, ohatra ny fihinam-boatavo mahamay. [2.653]
Tanana eo an-jorony efatra toy ny fihinam-boatavo mahamay. [2.558]

Proverbe 61Tanana havanana mikapoka ny havia : mahavoa maharary, saingy ny namana ihany. [2.558]
Tanana havanana nikapoka ny havia : nahavoa maharary, fa ny namana ihany. [2.415 #1128, 2.653]
Traduction françaiseMain droite qui a frappé la gauche : elle a fait mal, mais c' est sa compagne. [2.415 #1128]
Interprétation françaiseSe disait des différends entre parents. [2.415 #1128]

Proverbe 62Tanora nahita diavolana, ka ny an-tanana aza tsy zaka. [2.558]
Tanora nahita diavolana: ny an-tanana aza tsy zaka. [2.653 #3019]

Proverbe 63Toy ny foza : mana-maso, manam-bava, manan-tanana, fa tsy manam-bozona. [2.558]

Proverbe 64Tompo milela-tanana. [2.415 #6006]
Traduction françaiseLe marchand de miel vend aux autres et ne fait que se lécher les doigts. [2.415 #6006]
Interprétation françaiseSe disait des propriétaires ne jouissant pas de leurs biens, et de ceux qui se dépensent pour les autres, ou sont exploités par eux. [2.415 #6006]

Proverbe 65Tovony manaja tanana, ka antitra vao be fitsiriritana. [2.558]

Proverbe 66Vakonim-bava maha-te-hijery, vakonin-tanana, ento mihodina any. [2.558]

Proverbe 67Zarazarao ny raharaha : ny tapa-tanana miandry ondry, ny tapa-tongotra mitoto vary. [2.653 #3765, 2.974 #24, 2.415, 2.558]
Traduction françaiseDivision du travail : le manchot garde les brebis, l’éclopé va piler le riz. [2.974 #24]
Qu' on distribue les travaux : que les manchots gardent les moutons et les culs-de-jatte pilent du riz. [2.415 #870]
Interprétation françaiseChacun doit s' employer suivant ses aptitudes. [2.415 #870]

Proverbe 68Zato iray alinalina; arivo iray hetsihetsy. [2.653 #3766]
Zato iray alinalina, arivo iray hetsihetsy, mora lazaim-bava fa tsy araky ny tanana kiraina. [2.558]

Proverbe 69Zatra ny miondan-tanana ka raha mionda-mololo mararin' ny sery. [2.558]

Index