Index

Proverbes : kabary

Proverbe 1Arivo teny, zato kabary: faran’ ny teny ifanatrehana. [2.653, 2.165]
Traduction françaiseCent discours, mille paroles; la confrontation mettra fin aux disputes. [2.165]

Proverbe 2Aza manao kabary ambony vavahady. [2.415 #348]
Traduction françaiseNe discourez pas à la porte de la ville, pour divulguer les secrets ou fomenter des séditions. [2.415 #348]
Interprétation françaiseNe troublez pas l'ordre. [2.415 #348]

Proverbe 3Dovidovy endrika ka tian' ny olona haratsiana ary amboalambo tarehy ka tian' ny kabary hodiavina. [2.558]
Dovidovy endrika, ka tian' ny olona hoharatsina ; ary amboalambo tarehy, ka tian' ny kabary hodiavina. [2.415 #4862, 2.653 #863]
Traduction françaiseIl a l' air chétif, aussi aime-t-on à se moquer de lui ; il a l' air d' un aventurier, aussi s' attire-t-il fréquemment des discussions. [2.415 #4862]

Proverbe 4Fisa-molotra sendra kabary, ka tojo ny sahaza azy. [2.558 #1169]

Proverbe 5Kabary domboina ve raha ny anay, fa kabary tsy efan-kalady raha anareo. [2.558 #1589]

Proverbe 6Kabary misy hena ratsy, ka izay mahery vava ihany no amboninjato. [2.165 #1334]
Traduction françaiseUne assemblée où il y a de la "mauvaise viande" : celui qui y parle le plus fort devient chef de cent (c.à.d. en aura la plus grosse part). [2.165]
Interprétation françaiseLe mot "mauvaise viande" , qu'on pourrait aussi appeler "viande du malheur" , n' est pas de la viande de mauvaise qualité, mais désigne la viande distribuée à l' occasion des funérailles. Celui qui prend l' initiative de parler aux gens réunis dans ces occasions, pour les faire mettre en ordre, par exemple, devient l' objet de la considération générale, et on lui donne la meilleure part. [2.165]

Proverbe 7Kabarin-dRainisalama ka ny sisa manaraka ihany. [2.558 #1586]
Kabarin-dRainisalama : ny lasa dia lasa, ny sisa manaraka ihany. [2.415 #4432]
Kabarin-dRainisalama : ny lasa momba ny lasa, ny sisa manaraka ihany. [2.415 #4432]
Toy ny kabarin-dRainisalama, ka ny sisa manaraka ihany. [2.558 #4292]
Toy ny kabarin-dRainisalama: ny lasa dia lasa, ary ny sisa manaraka ihany. [2.653]
Toy ny kabarin-dRainisalama: ny lasa momba ny lasa, ary ny sisa manaraka ihany. [2.165 #1258]
Traduction françaisePareil au discours de Rainisalama: ce qui est passé est passé, mais l' avenir nous reste (litt. suivra). [2.165]
Paroles de Rainisalama : ce qui est parti est parti, le reste suivra. [2.415 #4432]
Interprétation françaiseParoles dites par le débiteur, en payant la partie de la dette qu'il peut payer. On les disait aussi d'une délibération qui devait se poursuivre. [2.415 #4432]

Proverbe 8Kabarin' ny malahelo : mifilofilo fa tsy maranitra. [2.558 #1587, 2.653 #1219]

Proverbe 9Kabarin-tsaka : vao miteny dia omeo. [2.558 #1588, 2.653 #1220]

Proverbe 10Kabary tsy iangarana tsy vita. [2.415 #3579]
Traduction françaiseUne affaire en discussion est interminable si on ne penche pas un peu plus d' un côté que de l' autre. [2.415 #3579]

Proverbe 11Kabary tsy mahavery olona. [2.415 #289]
Traduction françaiseAffaires traitées à l' intérieur du palais sont affaires où l' on ne condamne pas à l' esclavage. [2.415 #289]
Interprétation françaiseOn appliquait ce proverbe aux affaires traitées à l' amiable. [2.415 #289]

Proverbe 12Kabaro tsy hefaina tsy andoavana andevo antitra. [1.147 #K4]
Kabaro tsy hifaina, tsy andoavana andevo antitra. [2.165]
Interprétation malgacheKabary tsy efa tsy andoavana andevo antitra. [2.165]

Proverbe 13Kamboty mihaino kabary : milaza tsy misy mpihaino, manontany tsy ilazan' ny olona. [2.415 #1027, 2.558 #1601, 2.653 #1226]
Traduction françaiseOrphelin qui assiste à une réunion où l' on discute : s' il parle, personne ne l' écoute; s' il interroge, personne ne lui répond. [2.415 #1027]
Interprétation françaiseSe disait des gens sans autorité. [2.415 #1027]

Proverbe 14Mahita anay votsa vava ka mitati-kabary isan' andro. [2.558 #1885]

Proverbe 15Manao kabarin' Ivonizongo : eo anatrehana tsy mahomby, eny anindran-tany vao miventy. [2.415 #3583]
Traduction françaiseDiscours des gens de Vonizongo : en face des grands ils ne réussissent pas, mais en dehors de l'Imerina, ils sont puissants. [2.415 #3583]
Interprétation françaiseTel qui ne brille pas chez lui peut briller parmi de moins brillants. [2.415 #3583]

Proverbe 16Moana misintaka : tsy efan-kabary fa rintondrintona ihany. [2.558 #2537]

Proverbe 17Nataonao dia ho very angaha aho no dia narianao tamin-kabary? [2.165 #1089]
Nataonao ho very angaha aho, no narianao tamin-kabary. [2.653 #2096, 2.415]
Nataonao ho very angaha aho no nariana tamin-kabary? [2.558 #2767]
Traduction françaiseEst-ce parce que vous avez cru que je serais abandonné (litt. perdu) que vous m' avez rejeté en public? [2.165]
Tu m' as cru sans doute perdu que tu m' as laissé seul dans l' embarras, sans prendre la parole pour moi ? [2.415]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui n' assistaient pas leurs parents dans l' embarras. [2.415]

Proverbe 18Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso va tsy hirotsaka ? ary na tsy hino aza ny velona, kabary va tsy hatao ? [2.165 #2007, 2.415 #4779]
Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso ve tsy harotsaka! [2.558]
Traduction françaiseAlors même que les morts ne vous protégeraient pas, ne faut-il pas pleurer ? alors même que les vivants ne vous croiraient pas, ne faut-il pas parler publiquement ? [2.415 #4779]
Lors même que les morts ne vous béniraient pas n' en faut-il pas moins pleurer? et lors même que les vivants ne croiraient pas à vos paroles, ne faut-il pas moins les proclamer publiquement? [2.165]

Proverbe 19Ny zanak’ omby tsy ampianari-domano; ny zanak’ Andriana tsy ampianari-mandidy. [2.653 #2531]
Ny zanak’ omby tsy ampianari-domano; ny zanak’ Andriana tsy ampianarin-kabary. [2.653 #2531]
Ny zanak' omby tsy ampianarin-domano. [2.558 #3377]
Ny zanak' omby tsy ampianarin-domano, ny andriana tsy ampianarin-kabary. [2.165 #1614]
Ny zanak' omby tsy ampianarin-domano, ny zanak' andriana tsy ampianari-mandidy. [2.415 #245]
Ny zanak' omby tsy ampianarin-domano, ny zanak' andriana tsy ampianarin-kabary. [2.415 #245, 2.974 #90]
Ny zanak' omby va ampianarin-domano, ary ny andriana ampianarin-kabary? [2.415 #246]
Zanak' Andriana tsy ampianarin-kabary. [2.558 #5081]
Zanak' omby tsy ampianarin-domano. [2.558 #5087]
Zanak’ omby tsy ampianarin-domano ; zanak’ andriana tsy ampianarin-kabary. [2.653 #3761]
Traduction françaiseApprend-on aux veaux à nager et aux princes à faire des discours? [2.415 #246]
On n’apprend pas à un veau à nager ni à un jeune prince à discourir. [2.974 #90]
On n' apprend pas aux petits veaux à nager, on n' enseigne pas aux enfants des souverains à commander ni à discourir. [2.415 #245]
On n' enseigne pas à nager à un veau, ni à parler en public à un noble. [2.165]
Interprétation françaiseCe proverbe montre bien la vertu spéciale que les Malgaches reconnaissaient dans leurs souverains ; on l' appliquait aux qualités naturelles. [2.415 #245]
Il possède un talent oratoire naturel. Bon chien chasse de race. [2.165]
On n' apprend pas aux enfants ce qu' ils tiennent de race. [2.415 #246]

Proverbe 20Raha revom-potaka, ny rano no manala ; raha revon-teny, ny vava no manala ; raha revon' alahelo, ny havana no itarainana. [2.415 #4814]
Raha revom-potaka, ny rano no manasa ; raha revom-bava, ny harena no manala. [2.415 #4815]
Raha revom-potaka, rano no manadio azy, raha revon-kabary, ny vava no manala azy, raha revon' alahelo, ny havana no itarainana. [2.558 #3649]
Raha revom-potaka, rano no manala ; raha revon-teny, ny vava no manala ; raha revon’ alahelo, ny havana no itarainana. [2.653 #2709, 2.974 #379]
Raha revom-potaka, rano no manala; raha revon-teny, vava no manala; raha revon' alahelo, ny havana no itarainana. [2.165]
Raha revom-potaka, rano no manasa; raha revon-teny, vava no manala; raha revon' alahelo, havana no itarainana. [1.1]
Interprétation malgacheFitenenana somary ohabolana enti-milaza fotokevitra iray, dia ny hoe: raha misy mahavoa ny tena dia any amin' ny havana no idodododoana. [1.1]
Traduction françaiseC’est l’eau qui vous lave de la boue; c’est la réplique qui nous venge des mauvaises langues ; ce sont les parents qui sont le refuge dans l’affliction. [2.974 #379]
Quand on est couvert de boue, on se lave avec de l' eau; quand on s' est attiré des difficultés par son langage, on s' en tire avec des paroles; et quand on est dans la peine (ou le chagrin), c' est à ses amis (ou parents) qu' on s' adresse. [2.165]
Quand on est plein de boue, on se lave avec de l' eau ; quand on s' est mis dans l' embarras par ses paroles, on s' en tire avec des excuses ; quand on est dans le chagrin on se console en racontant ses peines à ses parents. [2.415 #4814]
Si on s' est couvert de boue, on s' en débarrasse avec de l' eau ; si on s' est mis dans l' embarras par son langage, on s' en tire avec de l' argent. [2.415 #4815]

Proverbe 21Tanan' aolo tsy ilaozam-pandrotrarana ; hadivory tsy ilaozan' ambiaty ; teny maro tsy ilaozan' izay ota. [2.415 #4823, 2.165]
Tanàna haolo, tsy ilaozam-pandrotrarana, hadivory tsy ilaozan' ambiaty, teny maro tsy ilaozan-diso. [2.558]
Tendrombohitra tsy ilaozan' ambiaty, tanàna maro tsy ilaozan' adala, kabary be tsy ilaozan-diso. [2.653 #3072, 1.1]
Interprétation malgacheEntina miala tsiny ka ilazana fa amin' ny zavatra maro atao tsy maintsy misy izay tsy metimety, misy kilemany. [1.1]
Traduction françaiseIl y a nécessairement du chiendent dans un village abandonné, et des buissons d' "ambiaty" dans le fossé circulaire, et des fautes dans beaucoup de paroles. [2.165]
Pas de village abandonné sans chiendent ; pas de fossé sans ambiaty ; pas de nombreuses paroles sans fautes. [2.415]

Proverbe 22Teny zato, kabary arivo; fa iray ihany no marina. [2.165 #454]
Teny zato, kabary arivo, tokana ihany ny marina []
Traduction françaiseCent paroles, mille discours; un seul est vrai. [2.165 #454]

Proverbe 23Tsy zoin-kabary, ka mitakoko ny androngo, tapa-drambo mirebika dia ny androngo ihany koa. [2.558 #4813]
Tsy zoin-kabary ka mitakoko ny vorondolo; tapa-drambo vao mirebika ny androngo; migadra tenany ihany ny biby. [2.165 #2292]

Proverbe 24Vava diso tsy mba kabary, fa ny homana aza misy latsaka. [2.558 #4900]

Index